Una filà nascuda de l'amistat, forjada en mig segle de festa, música i germanor a la Vall d'Albaida.
L'any 1967 una colla d'amics adoptà el nom d'"Los Escorpiones" per a la primera Entrada de Moros i Cristians d'Albaida. Vestien un vestit llogat a Alcoi en el qual destacava un enorme escorpí al capell, i amb aquest nom espontani van obrir el camí del que vindria després.
Un any més tard, el 1968, segons la crònica del cronista oficial Vicente Gil-Mascarell, aquell mateix grup canviava la seua denominació i adoptava la que, ja per sempre, els acompanyaria: Moros Nous. Aquell nom, "provisional" segons aleshores, esdevindria durador.
Entre 1968 i 1971, la filà es consolida amb la incorporació dels antics Maimónides i d'una part dels Abencerrajes. Quan eren ja 27 components, amb local propi al carrer Sant Joan, 9, els Moros Nous quedaven definitivament fundats.
El 12 de març de 1981 s'inicien les obres del que serà la seu actual al carrer Real, 41. La planta baixa, batejada com "La Tasca dels Moros Nous", s'inaugurà aquell mateix Mig Any, i des d'aleshores ha estat el cor festiu de la filà.
El 1998 arriba un punt d'inflexió: la incorporació de la joventut transforma l'organització, dones i homes amb els mateixos drets, i s'estrena el Trage Oficial de Gala d'estil tuareg en roig i blanc, els colors propis de la comparsa. Avui, el 2025, som 115 components, garantint un futur sostenible per a la nostra tradició.
Un grup d'amics participa en la primera Entrada de Moros i Cristians d'Albaida amb vestits llogats a Alcoi. El nom prové de l'escorpí brodat al capell del trage.
El grup adopta el nom de Moros Nous, segons recull la crònica de Vicente Gil-Mascarell del 10 d'octubre de 1968. La primera seu és al carrer Verge del Remei, 17.
Després de la unió amb els Maimónides i part dels Abencerrajes, la filà s'instal·la al carrer Sant Joan, 9. Queda definitivament fundada.
Joaquín Vidal Borrás esdevé el primer Capità Moro de la filà.
27 fundadors-propietaris compren l'edifici del carrer Real, 41. S'inaugura "La Tasca dels Moros Nous" al Mig Any. Capitania de José Antonio Boronat Bono.
S'aproven els estatuts i s'inscriu la comparsa al Registre General d'Associacions. Capitania de Luís Vila Vila.
Arriba la jove generació: 87 components, 38 dones i 49 homes. Es presenta el Trage Oficial de Gala d'estil tuareg en roig i blanc. Raül F. Vidal Porta n'és el president.
104 components, xifra rècord de la filà. Capitania de José Antonio Martí Vañó, amb Juan Carlos Bonet Tormo d'ambaixador.
Per primera vegada els dos càrrecs principals recauen en dones: Paloma Tormo Giner com a Capitana i Anabel Beneyto Lluch com a Ambaixadora. Els boatos giren al voltant dels quatre elements de la natura.
Celebració del cinquanté aniversari amb la reforma de la Tasca, el Tardeo amb l'Orquestra Montecarlo i la publicació del llibre commemoratiu. La filà té 71 adults i 50 infantils.
Capitania de Reme Tormo Roses, amb Helena Monzó Carbonell d'ambaixadora. Una nova generació de dones al capdavant dels càrrecs festers, donant continuïtat al camí obert el 2013.
El nostre calendari fester comença a l'abril amb el Mig Any i culmina entre el 8 i l'11 d'octubre. Cada acte té el seu propi codi de vestimenta, fruit de la tradició i del respecte per la festa.
La festa al carrer Real des del migdia, amb orquestra i desfilada de l'Assaig.
Disfressa de la Nit de l'Olla pròpia de la comparsa.
Xilaba i/o trage oficial sense capa, gorro ni metalls.
Trage oficial amb capa, gorro, metalls i espingarda; o trage llogat.
Trage llogat per als components infantils que desfilen, o xilaba.
Trage oficial sense capa, gorro ni metalls; o trage llogat sense gorro ni arma.
Trage oficial sense capa, gorro ni metalls; o trage llogat. Mínim 8 components.
Hi ha noms que són la pell d'una filà.
Rafael Tormo Gomar, "Lito", va ser un d'aquells. Fundador, veterà, presència indispensable en cada Mig Any, en cada Nit de l'Olla, en cada sopar de la Setmana Gran. El "Calero" li preparava un flam d'ou especialment llarg perquè era el seu postre favorit, i així queda escrit per sempre en la nostra memòria col·lectiva.
Aquesta secció és el nostre homenatge a Lito i a tots els fundadors que ens van portar fins ací — els qui van ser Los Escorpiones, els qui van ser Maimónides, els qui van ser Abencerrajes — i a tots els que any rere any han fet possible aquesta història: Joaquín Vidal, José Antonio Boronat, Luís Vila, Mariano Ibarra, Paco Correcher, Javier Juan Espí, Salvador Tormo, Ernesto Costa, José A. Martí Vañó, Raül Vidal Porta... i tants altres.
"La pau, l'alegria i la festa que mai falte."— Lema de la filà
"La Barraca". Decorada amb paper d'embalar i mobles reutilitzats. Les lloses del paviment es van portar a coll des de Pasarel·la per a fer una pista de ball.
Magnífic local al centre d'Albaida. Aquí va aparèixer el primer banderí de la filà i s'establiren les bases del que érem.
La seu actual. Adquirida i reformada pels 27 fundadors-propietaris. Inclou la Tasca a la planta baixa i el saló social al primer pis. Reformada de nou el 2018 per al 50 Aniversari.
La nostra peça més emblemàtica, present des dels orígens. Vigent encara avui per als actes del 8, 9 i 11 d'octubre. Acompanya els Moros Nous des de fa més de 44 anys.
D'estil tuareg, auster però elegant en la combinació del roig i el blanc. Confeccionat per modistes de Villena per impuls de la jove junta, va capgirar la imatge de la filà i marcà una nova era.
Llancem al vent
la veu ben potent
que s'oja d'Albaida
el crit del nostre cor.
Juntem les mans
units com germans
lluitem plens d'amor
per la glòria i honor.
Els anals de la nostra història
la grandesa els ha forjat
modelant-los per la glòria
dels nostres avantpassats.
Les nou llunes platejades
que fan orla al nostre escut
brases són il·luminades
les que ens fan mirar amunt.
Remuntem puix la mirada,
ajuntem el nostre esforç
i avancem cap a l'albada
d'un futur que es veu gojós.
Cantem, cantem,
que sone clarament
la força del crit
que naix de l'esperit.
Honrem germans
la nostra ciutat per art i treball,
la perla de la vall.
Lletra: Juan Tormo Ribas · Música: Eduardo Soler Ibarra